<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?><rss version="2.0" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" >
<channel>
<title>Minería d´Asturies </title>
<link>http://minesasturianes.nireblog.com</link>
<description>Blog dedicáu a la minería asturiana del carbón y a les sos téuniques d´inxeniería </description>
<pubDate>Wed, 10 Feb 2010 03:20:02 +0100</pubDate>
<image>
<title>Minería d´Asturies </title>
<url>http://files.nireblog.com/blogs/minesasturianes/gravatar.gif</url>
<link>http://minesasturianes.nireblog.com</link>
</image>
<generator>http://nireblog.com</generator>
	<item>
	<title>Formación</title>
	<link>http://minesasturianes.nireblog.com/post/2008/01/21/formacion</link>
	<guid>http://minesasturianes.nireblog.com/post/2008/01/21/formacion</guid>
		<description><![CDATA[<h2 style="background: white; margin: 18pt 0cm 0pt; line-height: 16.8pt; text-align: justify"><span style="font-size: 13.5pt; color: #00cc00"><font face="Trebuchet MS"><a href="http://minesasturianes.nireblog.com/blogs1/minesasturianes/files/formacion-del-carbon.gif" title="Formación del carbón" class="imagelink"><img id="image217478" src="http://minesasturianes.nireblog.com/blogs1/minesasturianes/files/formacion-del-carbon.gif" alt="Formación del carbón" width="300" height="235" align="left" /></a>Orixe y clasificación</font></span></h2>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">L´orixe de los combustibles sólidos ye ciertamente remotu. Dende´l descubrimientu del fueu l´home vien utilizandólos ente otros fines como, por exemplu, pa´alimentar esi fuei o fonte de calor tan necesaria en tantos procesos.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Los combustibles sólidos naturales son principalmente la lleña, el carbón, y los residuos agrícoles de diversu orixe.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Los combustibles sólidos artificiales son los aglomeraos o briquetes, alcoque de petróleu y de carbón y carbón vexetal.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Los aglomeraos o briquetes son tresformaos a partir de los combustibles sólidos naturales. Las briquetes algámense aglomerando granu menudu y polvu de carbón.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Los combustibles sólidos artificiales son el resultáu de procesos de piroxenación a que sometemos los combustibles sólidos naturales. La piroxenación ye un procesu pol cual, aplicando calor ensin contactu col aire, algamamos los combustibles sólidos artificales (por exemplu, nes carboneres).</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">La maera emplegóse como combustible sólidu dende que se descubrió´l fueu. Fasta mediaos del S. XVIII yera práuticamente l´únicu combustible utilizáu. El desarrollu industrial foi´l que propició l´usu d´otros combustibles más eficientes y potentes, como por exemplu el carbón.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span></p>
<h2 style="background: white; margin: 18pt 0cm 0pt; line-height: 16.8pt; text-align: justify"><font face="Trebuchet MS"><span style="font-size: 13.5pt; color: #00cc00">Maera</span><span style="color: #00cc00"> </span></font></h2>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Ta compuesta por fibraes lleñoses, nitróxenu, savia y agua. El <em>nitróxenu</em> forma parte de la cadarma vexetal de la maera. La <em>savia</em> ye una disolución acuosa con sales inorgániques, zúcares, celuloses,.. L´<em>agua</em> ye´l prinicipal componente non inflamable de la maera.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">N´iviernu ye cuando la maera caltien menos agua. Los porcentaxes de les cenices o residuos de la combustión ye pequeñu. Suelen caltener fosfatos, silicatos, carbonatos, Na, K, Fe Mg, Mn.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">El procesu de formación de la maera ye un procesu endotérmicu (reaición de la vida). La so temperatura d´inflamación sitúase polos 250-300ºC. Arde con llama llarga. Les unidaes de midición son:</span></p>
<ul>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Metru Cúbicu: Masa de maera <em>maciza</em> que llena 1 m<sup>3</sup> </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Estéreu: Cantidá de lleña partía y amontonada que llena´l volume <em>aparente</em> de 1 m<sup>3</sup>. </span></li>
</ul>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Clasificación de les maeres.- Atendiendo al pesu específicu y a la resistencia que presenten<span>  </span>puen clasificase en:</span></p>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Symbol"><span>·<span style="font: 7pt 'Times New Roman'">  </span></span></span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"><strong><em><u>Dures</u></em><u>:</u></strong> Pesu específicu mínimo de 0,55. Vienen d´árboles con fueya ancha, como puen ser el mazanu, peral, zrezu, nogal, roble …</span></p>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Symbol"><span>·<span style="font: 7pt 'Times New Roman'">  </span></span></span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"><strong><em><u>Blandes</u></em><u>:</u></strong> Pesu específicu menor de 0,55. Son el pinu, abetu …</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span></p>
<h2 style="background: white; margin: 18pt 0cm 0pt; line-height: 16.8pt; text-align: justify"><span style="font-size: 13.5pt; color: #00cc00"><font face="Trebuchet MS">Composición química del carbón</font></span></h2>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">El <span>carbón</span> ye un combustible fósil sólidu, nel qu´intervinieron na so formación un procesu de descomposición de vexetales. Pa la so formación intervienen sobre too los ácidos fúmicos. <em>Potonié</em> considera que los carbones puen clasificase en </span></p>
<ul>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Sapropelitos</span></em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana"> o roques de fermentación pútrida </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Roques fúmiques</span></em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">: Debíes a la descomposición de les plantes </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Liptobiolitos</span></em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana"> </span></li>
</ul>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">La <em>lignina</em> parez ser, angüañu, la responsable de la formación de los carbones. Nel procesu de formación del carbón, les plantes sofren la putrefacción. La celulosa ye atacada por bacteries. La celulosa, ye un compuestu hidrocarbonáu, que se descompón en varios productos. La lignina, ensin embargu, namái se descompón n´ácidos fúmicos. La lignina posee una estructura aromática que non se perderá na so descomposición.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Los componentes fundamentales del carbonu son:</span></p>
<ul>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Combinaciones Hidroxenaes </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Combinaciones osixenaes </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Combinaciones nitroxenaes </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Combinaciones sulfuraes </span></li>
</ul>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Toes estes combinaciones tienen la particularidá que´l carbonu preséntase n´ellas formando una estructura bencénica ( ye dicir, aniellos).</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">En cuanto a los yacimientos carboníferos podemos dicir que se puen clasificar en dos tipos:</span></p>
<ul>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Autóctonos</span></em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">: El carbón fomóse nel mesmo llugar nel que se depositaron los restos vexetales de los que procede. A esti tipu respuenden la mayor parte de los yacimientos </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Alóctonos</span></em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">: Los restos vexetales de los cuales procede´l carbón fueron arrastraos polos ríos, poles marees, sufrieron les tresformaciones y posteriormente fórmase´l depósitu carboníferu. Ye dicir, el depósitu o yacimientu va a formarse lloñe del llugar onde crecieron los vexetales. </span></li>
</ul>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Un carbón tá compuestu por <strong><em>carbonu, hidróxenu, osíxenu, nitróxenu, azufre, agua</em></strong><em>.</em> Tamién pue tener componentes inorgánicos que proceden de distintos llugares. Estos componentes inorgánicos van a dar llugar a les cenices tres la combustión. Tolos ellementos que formen el carbón puen alterar les carauterístiques del combustible, beneficiándolos o perxudicándolos. Por exemplu, <em>la <span>humedá </span>y <span>les cenices</span></em> nun modifiquen les cualidaes intrínseques de los combustibles, pero van a modificar el poder caloríficu y la inflamabilidá.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">La humedá d´un carbón disminuye´l PCI. Medra amás el volume de gases de combustión, disminuyendo d´esti mou el rendimientu del combustible.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Les cenices nun sofren combustión, pero formen ósidos nes escories, lo que puede impedir el contactu col aire, ataquen la instalación, apantallen el procesu,… Un datu importante sobre les cenices ye´l so puntu de fulsión. Si algama esta temperatura, les cenices fundíes escúrrense pola parriella y puen provocar grandes daños na instalación.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Denomínase valor d´un combustible a la relación ente´l conteníu de <em>carbonu</em> y el conteníu n´<em>hidróxenu</em> (C/H). Cuanto mayor seya esta relación, mayor sedrá´l so valor. Amás, el valor va disminuir cola aparición d´osíxenu, azufre, agua (humedá), cenices,…</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">La formación del carbón, y poro tanto, la so composición vienen daes poa reaición de la vida. Amás de los texíos vexetales fosilizaos qu´esistan nel carbón, tamién puen apaecer texídos animales.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Los principales elementos que formen les plantes son</span></p>
<ul>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Hidratos de Carbonu: Ta presentes sobre todo nes celuloses (armazón), almidón (reserva alimenticia) y pentosanes </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Lignina: Xune les fibres de les celuloses. Son polímeros de naturaleza aromática. Nun se conoz la composición con esactitud. Acompaña a les celuloses nun porcentax del 20-30% </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Lignanos: Posee una estructura y comportamientu apaecíu al que presenten les lignines. El procesu de fosilización tamién ye apaecíu al de les lignines. </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Proteínes: Son compuestos derivaos de los aminoácidos. Por exemplu, la <em>clorofila</em>. Tan formaos por C, H, O, N. </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Compuestos Nitroxenaos: Principalmente ta´l ATP, que funciona como reserva enerxética </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Alcaloides: Entren en poca proporción. Parezse a les celuloses en cuanto a comportamientu </span></li>
</ul>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Amás de tolos compuestos citaos, se presenean tamién nel carbón <em>resines, graeas, ceres, terpenos,…</em> Estos compuestos son mui resistentes a les trensformaciones que se producen nel procesu de fosilización.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span></p>
<h2 style="background: white; margin: 18pt 0cm 0pt; line-height: 16.8pt; text-align: justify"><span style="font-size: 13.5pt; color: #00cc00"><font face="Trebuchet MS">Teoría sobre la carbonificación de les plantes</font></span></h2>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Definíase´l carbón como una <em>masa compacta estratificada de restos vexetales momificaos intercalaos con materia inorgánica y cubierta por roques sedimentaries.</em></span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Pa desplicar la carbonificación de les plantes y formación del carbón<span>  </span>formuláronse varies teoríes.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Stodnikoff, estudiando plantes de los Urales, observó que calteníen un 37,7% de lignina y namái un 15,5% de celulosa. Bergius realizó trabayos sobre la celulosa como formaora del carbón. Mailland, en 1911, demostró que los azúcares se podíen tresformar en sustancies <em>fúmiques</em> cola aición d´aminuácidos. Estableció la hipótesis de que la celulosa y la lignina desarrollábense a la <span> </span>par. Pero en 1922, Fisher y Schrader, que s´oponíen a la teoría de que la celulosa yera la principal formaora del carbón, establecieron que´l axente principal de <span> </span>la so formación yera la <em>lignina</em>, formulando la <em>teoría de la lignina. Intentóse <span> </span>demostrar que la lignina, en condiciones pantanoeas desaparecía totalmente y tresformábase en productos solubles n´agua y gases (CO<sub>2</sub>, CH<sub>4</sub>), de mou que tenía que ser la lignina la responsable de la formación de los carbones.</em></span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span></p>
<h2 style="background: white; margin: 18pt 0cm 0pt; line-height: 16.8pt; text-align: justify"><span style="font-size: 13.5pt; color: #00cc00"><font face="Trebuchet MS">Fases de formación del carbón</font></span></h2>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Esisten dos fases na formación del carbón:</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"><span>1.<span style="font: 7pt 'Times New Roman'">             </span></span></span><em><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">F</span></em><em><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">ase Biolóxica </span></em><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">(o de White) </span><em><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">2.<span>        </span>F</span></em><em><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">ase Xeológica </span></em><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">(metamórfica) </span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Los axentes de la tresformación química de la materia vexetal van a ser les bacteries, la temperatura , el tiempu y la presión.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Les bacteries son los principales axentes de descomposición. Actúen fundamentalmente de dos menes</span></p>
<ul>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Aeróbia</span></em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana"> </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Anaerobia</span></em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana"> </span></li>
</ul>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">L´actuación aerobia ye l´actuación osidante, mientres que l´actuación anaerobia ye la reductora. Les <em>aerobies</em> van a ser les primeres n´actuar. Fáenlo cerca de la superficie. Necesiten del osíxenu pa funciones. Cuando ya nun queda osíxenu ye cuando pasen a l´aición les bacteries <em>anaerobies</em>, terminando les tresformaciones empezaes poles aerobies. Esti tipu bacteries actuará fasta que´l depósitu se cubra d´una capa sedimentaria imperbeable.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">La <em>temperatura</em>, el <em>tiempu</em> y la <em>presión</em> tamién actúen, sobre too cuando l´actividad bacteriana cesó. La temperatura aumenta al dir acercándonos al núcleu terrestre. La temperatura suel favorecer la cinética de la reaición. El tiempu a la so vez ye necesariu pola velocidá de reaición. La presión tamién influye y ayuda a estratificar y favorecer ciertu tipu de reaiciones. Nesto tienen que ver tamién los plegamientos.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Pasamos a estudiar dixebradamente laes dos fases de la formación del carbón:</span></p>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Symbol"><span>·<span style="font: 7pt 'Times New Roman'">       </span></span></span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span><strong><u><span style="font-size: 9pt; color: #00cc00; font-family: Verdana">FASE BIOLÓXICA</span></u></strong><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Surde cuando tenemos grandes mases y estes queden anegaes. Actúen equí alges y hongos. Entóncenes produzse la fermentación aerobia. Otros organismos y animales s´añaden a la so vegada a la masa en descomposición. Predomina nesta masa les lignines, resines y ácidos grasos. En menos proporción va a haber amies y fenoles (de la descomposición de los zúcrares.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Podemos distinguir equí dos fases</span></p>
<h3 style="background: white; margin: 18pt 0cm 0pt; line-height: 16.8pt; text-align: justify"><font color="#333333"><font face="Trebuchet MS"><span style="font-size: 11.5pt">Fase I: </span><span style="font-weight: normal; font-size: 9pt">Fermentación aerobia. Fórmase la <em>turbera</em>. La masa vexetal ta en contautu col osíxenu. Les reaiciones son d´osidación o hidrólisis. El pH ye lixeramente ácidu.</span></font></font></h3>
<h3 style="background: white; margin: 18pt 0cm 0pt; line-height: 16.8pt; text-align: justify"><font color="#333333"><font face="Trebuchet MS"><span style="font-size: 11.5pt">Fase II: </span><span style="font-weight: normal; font-size: 9pt">Fermentación anaerobia. Actúen les bacteries (respiración intramolecular). Destrúyense les estructures moleculares pa tomar d´esti mou osíxenu. Prodúcense reaiciones d´hidrólisis y reducción. El pH ye aprosimadamente neutru.</span></font></font></h3>
<h3 style="background: white; margin: 18pt 0cm 0pt 18pt; text-indent: -18pt; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 18.0pt"><span style="font-weight: normal; font-size: 11.5pt; color: #00cc00; font-family: Symbol"><span>·<span style="font: 7pt 'Times New Roman'">       </span></span></span><u><span style="font-size: 11.5pt; color: #00cc00"><font face="Trebuchet MS">Fase xeológica o metamórfica</font></span></u></h3>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Tien llugar na materia vexetal sobre la que se depositaron ciertos elementos arrastraos polos axentes xeológicos (arcielles, arenes,…) Esto fae que la masa vexetal<span>  </span>vaya progresivamente enterrandose. Llegará un momentu nel que l´enterramientu ye tal, (40 cms) que los organismos vivos dexarán d´actuar. Hai agora una cierta masa de materia fúmica xunto con un 90% d´agua. Ye nesti momentu cuando ente en xuegu los factores xeológicos.</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span></p>
<p style="background: white; line-height: 16.8pt; text-align: center" align="center">&nbsp;</p>
<h2 style="background: white; margin: 18pt 0cm 0pt; line-height: 16.8pt; text-align: justify"><span style="font-size: 13.5pt; color: #00cc00"><font face="Trebuchet MS">Grau de carbonificación. Clasificación de los combustibles sólidos </font></span></h2>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Los lignitos son unos carbones inmaturos con un porcentax ente la turba y los bituminosos. Podemos clasificalos por:</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Wingdings"><span>Ø<span style="font: 7pt 'Times New Roman'">      </span></span></span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">La so formación:</span></p>
<ul>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Lignitos fúmicos</span></em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">: Compuestos fúmicos menos modificaos que les hulles </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Sapropelitos</span></em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">: Carbonificación de grasa y albúmines d´animales y vexetales inferiores (alges) </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Liptobiolitos</span></em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">: Constituyíos sobre too, y a veces con esclusividá, de ceres naturales. </span></li>
</ul>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Wingdings"><span>Ø<span style="font: 7pt 'Times New Roman'">      </span></span></span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Poles sos característiques tecnolóxiques:</span></p>
<ul>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Pardos</span></em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">: Carbones terosos o xiloides con humedá de fasta´l 60%. Vese que cásiqiue ye maera.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Negros. </span></em><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Son duros (azabache) </span></li>
</ul>
<h2 style="background: white; margin: 18pt 0cm 0pt; line-height: 16.8pt; text-align: justify"><u><span style="font-size: 13.5pt"><font color="#333333"><font face="Trebuchet MS">Hulles</font></font></span></u></h2>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Son los carbones que poseen el siguiente grau de carbonificación a los lignitos. Laes hulles son carbones q presenten un interés mayor que los anteriores, por que mos pueden apor tar más enerxía que los anteriores. El <em>poder caloríficu </em>oscila ente les 7500-8000 kcal/kg, refiriéndoles a materias seques. Formáronse en tres époques diferentes del periodu carboníferu.</span></p>
<ul>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Dinantiense </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Estafaniense </span></li>
<li class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; color: #333333; line-height: 16.8pt; text-align: justify; tab-stops: list 36.0pt"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Westfaliense </span></li>
</ul>
<h2 style="background: white; margin: 18pt 0cm 0pt; line-height: 16.8pt; text-align: justify"><u><span style="font-size: 13.5pt"><font color="#333333"><font face="Trebuchet MS">Antracita</font></font></span></u></h2>
<p><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Ye´l carbón que tien un mayor poder caloríficu. Ye´l más duru y más densu. Emplégase pa procesos de gasificación direuta, y dalgún tipo d´aplicación metalúrxica de baxa capacidá. Les époques de carbonificación son:</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Symbol"><span>·<span style="font: 7pt 'Times New Roman'">       </span></span></span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Estefaniense </span><span style="font-family: Symbol"><span><font size="3">·</font><span style="font: 7pt 'Times New Roman'">       </span></span></span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana">Westfaliense</span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span><span style="font-size: 9pt; color: #333333; font-family: Verdana"> </span></p>
<div align="center">
<table border="1" cellspacing="1" cellpadding="0" width="683" class="MsoNormalTable" style="width: 464.05pt">
<tr>
<td colspan="3" width="397" style="width: 269.65pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">RANGU</font></span></strong></p>
</td>
<td width="37" style="width: 25pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center" align="center"><font size="3"><strong><span style="font-family: Arial"> C</span></strong><font face="Times New Roman"> </font><strong><span style="font-family: Arial">fixu</span></strong><font face="Times New Roman"> </font></font></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center" align="center">&nbsp;</p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center" align="center"><font size="3"><strong><span style="font-family: Arial">(%) </span></strong><font face="Times New Roman"> </font></font></p>
</td>
<td width="82" style="width: 55.7pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3"> Humedá</font></span></strong></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center" align="center">&nbsp;</p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">( %)</font></span></strong></p>
</td>
<td width="79" style="width: 53.75pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3"> Materia Volátil</font></span></strong></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">( %)</font></span></strong></p>
</td>
<td width="83" style="width: 56.35pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3"> Poder caloríficu</font></span></strong></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3"> (MJ/kg)</font></span></strong></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td width="111" style="width: 75.7pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">Antracita</font></span></strong></p>
</td>
<td width="212" style="width: 144pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%">&nbsp;</p>
</td>
<td rowspan="5" width="72" style="width: 48.75pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center">&nbsp;</p>
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center">&nbsp;</p>
</td>
<td width="37" style="width: 25pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">86 - 98</font></span></strong></p>
</td>
<td width="82" style="width: 55.7pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">< 3</font></span></strong></p>
</td>
<td width="79" style="width: 53.75pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">< 5</font></span></strong></p>
</td>
<td width="83" style="width: 56.35pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">23 -33</font></span></strong></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td width="111" style="width: 75.7pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 200%"><font size="3"><strong><span style="font-family: Arial">Bituminosu  </span></strong><font face="Times New Roman"> </font></font></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 200%"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">(Hulla)</font></span></strong></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 200%"><font size="3"><span style="font-family: Arial">(baxu, mediu y altu en volátiles)</span><font face="Times New Roman"> </font></font></p>
</td>
<td width="212" style="width: 144pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%">&nbsp;</p>
</td>
<td width="37" style="width: 25pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">45 - 86</font></span></strong></p>
</td>
<td width="82" style="width: 55.7pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">5 - 10</font></span></strong></p>
</td>
<td width="79" style="width: 53.75pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">10 - 30</font></span></strong></p>
</td>
<td width="83" style="width: 56.35pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">24-35</font></span></strong></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td width="111" style="width: 75.7pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">Sub-bituminosu</font></span></strong></p>
</td>
<td width="212" style="width: 144pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%">&nbsp;</p>
</td>
<td width="37" style="width: 25pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">35 - 45</font></span></strong></p>
</td>
<td width="82" style="width: 55.7pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">15 - 30</font></span></strong></p>
</td>
<td width="79" style="width: 53.75pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">30 - 40</font></span></strong></p>
</td>
<td width="83" style="width: 56.35pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">20-21</font></span></strong></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td width="111" style="width: 75.7pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">Lignitu</font></span></strong></p>
</td>
<td width="212" style="width: 144pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%">&nbsp;</p>
</td>
<td width="37" style="width: 25pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3"> 25 - 42</font></span></strong></p>
</td>
<td width="82" style="width: 55.7pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">40 - 60</font></span></strong></p>
</td>
<td width="79" style="width: 53.75pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">40 - 50</font></span></strong></p>
</td>
<td width="83" style="width: 56.35pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">10-20</font></span></strong></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td width="111" style="width: 75.7pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">Turba</font></span></strong></p>
</td>
<td width="212" style="width: 144pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%">&nbsp;</p>
</td>
<td width="37" style="width: 25pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center"><strong><span style="font-family: Arial"><font size="3">< 25</font></span></strong></p>
</td>
<td width="82" style="width: 55.7pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center">&nbsp;</p>
</td>
<td width="79" style="width: 53.75pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center">&nbsp;</p>
</td>
<td width="83" style="width: 56.35pt; background-color: transparent; border: #ece9d8; padding: 0.75pt">
<p style="line-height: 200%; text-align: center" align="center">&nbsp;</p>
</td>
</tr>
</table>
</div>
<p style="margin: 5pt 18pt; line-height: 200%">&nbsp;</p>
<p><a href="http://minesasturianes.nireblog.com/post/2008/01/21/formacion#comments">Comments</a></p>]]></description>
	<pubDate>Mon, 21 Jan 2008 01:08:01 +0100</pubDate>	</item>
	<item>
	<title>Pozu Carrio</title>
	<link>http://minesasturianes.nireblog.com/post/2008/01/14/pozu-carrio</link>
	<guid>http://minesasturianes.nireblog.com/post/2008/01/14/pozu-carrio</guid>
		<description><![CDATA[<p><img id="image212940" src="http://minesasturianes.nireblog.com/blogs1/minesasturianes/files/carrio-6.jpg" alt="Carrio" width="348" height="390" align="left" />Situáu nel conceyu Llaviana, mui cerca de Barredos.</p>
<p>Esti pozi esplótase dende los años 50 del sieglu XX y cuenta con esplotaciones cercanes yá zarraes como ye la mina Primero Riboria de prencipios de sieglu XX perteneciente a Duro Felguera</p>
<p>Pasando´l ríu ta´l pozu Barredos, que angüañu nun hai castillete que se sustituyó por un ventilaor, formando parte del sistema ventilación del pozu Carrio.</p>
<p><a href="http://minesasturianes.nireblog.com/post/2008/01/14/pozu-carrio#comments">Comments</a></p>]]></description>
	<pubDate>Mon, 14 Jan 2008 15:25:51 +0100</pubDate>	</item>
</channel>	
</rss>
 
